martes, 6 de diciembre de 2011

Els mercenaris patètics i el drac parlant

Esta es otra redacción del año pasado. Por desgracia para algunos, también está en catalán (aunque en mi opinión hay historias que suenan mejor en cierto idioma). Es una comedia en la que debía mezclar tres palabras "vermell" (rojo), "drac" (dragón) y "amor".  Muchos creían que con estas tres palabras sólo se podían hacer historias románticas y empalagosas, de esas que echan los domingos. Pero no, con un poco de imaginación y originalidad se puede salir cualquiera de lo usual. Y esa es mi especialidad, ser inusual y hacer uso de mi imaginación algo extremista y en ocasiones descabellada. Aquí os dejo con mi obra literaria de poco valor (se llevó un 7 cuando me la corrigieron):


Hi havia una vegada, un mercenari que es deia Sergi. Anava de poble en poble i de ciutat en ciutat. Era un garrepa que es va tenyir de ros per que el contractessin amb més freqüència. Un home l’acompanyava a tots llocs on anava, esperant a que l’hi tornès els cent mil milions de giles que li devia, es feia dir Soap. Tenia un posat seriós, a més no tenia mà dreta, en el seu lloc hi restava una escopeta. També l’acompanyava un gat còsmic vermell (o gat robot) anomenat Lagumbe. No fa gaire era humà. Resulta que en Sergi va robar unes pocions a una bruixa i li va carregar les culpes a en Lagumbe. La bruixa va llançar un malefici sobre en Lagumbe. Fins que el seu amor vertader no li fes un petó als llavis no tornaria a ser humà. Dit això, en Lagumbe va tenir que acompanyar a en Sergi, ja que estava perdudament enamorat del seu company Soap. Se li va declarar varies vegades però ell el va rebutjar dient-li que a ell li agradaven les dones.
La seva nova missió era matar a un drac a canvi de mil giles. Es deia Mello, era conegut com a un drac molt ferotge (parlant). No van caminar més de 5 quilòmetres per arribar al seu cau. De cop i volta en Mello va sortir enfurismat.
En Lagumbe va fer uns passos en davant, i va dir arrogantment:
-Deixeu-m’ho a mi. Amb la meva butxaca màgica soc invencible! Mello... no crec que vulguis provar el meu llançaflames cinc mil.
En Lagumbe va treure un forn de joguina i va començar a escridassar i dir coses tipus “Entoma això!”. En Soap no sabia com es disparava amb l’escopeta, per tant va començar a donar-li cops te puny i puntades de peu giratòries. En Mello es va dirigir a en Sergi:
-Tu, sembles molt seriós, deus ser molt fort. I aquesta espasa gegant que portes a l’espatlla? Desembeina i lluita com un home.
-Com vulguis.-va respondre mentre desembeinava lentament.- Sento que sigui de cartró però estem en temps de crisis. Conforma’t que em vaig gastar molt en la beina.
En Mello enfurismat del tot, va obrir la boca per llançar una flamarada. Quan de sobte, en Sergi li donà una empenta a en Lagumbe que el llançà directe a la boca del drac. Se l’empassà i es començà a marejar. Quan no va poder més va caure i els maleí a tots dos. En Lagumbe estava tan dolent que li va causar vòmits fins que va morir per indigestió. Però ell no va sortir, es més, va treure la seva tenda de campanya tres mil (una mini cuina de joguina de la marca Nenuco) i s’instal·là allà a esperar que el seu estimat Soap el salvés (cosa que no va fer).  En Sergi mai va tornar-li els diners a en Soap, però li va regalar el forn de joguina d’en Lagunbe per compensar. Quan van cobrar es van anar de festa i com a conseqüència tornaren a ser pobres una altre vegada.  En Lagunbe va acabar sortint amb el seu superperforador d’última generació (una cullera pel iogurt) i va anar corrents en busca del seu amor predilecte. 



Gracias por haberla leído.

R.R

1 comentario: