Recopilatorio: Anuncios Mixta Parte III

Hoy os traigo un recopilatorio de vídeos que no son estilo "saga" como los de Pan o los Gatos Chinos. Espero que os gusten ;D


Disecadox:

Me pica la espalda

¡Pa' la teleee!

Nombrex:

Ciempiés

Aguacero

Intermitentex:

Yo no soy Marinero

Filósofox

Secretox

Próximamente "Extribillos", "Reclamacionex" y "Fantáxtico".

R.R.

Recopilatorio: Anuncios de Mixta Parte II

Tras haber visto los conocidos gatos chinos y su estrepitosa fama, hoy os traigo los PAN y sus Grandes Éxitos. "¿Será difícil la vida de un Pan famoso? ¿Cómo se inspiran para hacer sus canciones?". Todas esas preguntas se responden en los siguientes vídeos:


El jefe de los Pan probando el sonido:

Entrevista a Pan:

Presentación de los Pan y sus integrantes:

Nuevo single de Pan para los celiacos:

Nos vemos en la próxima entrega de "Recopilatorio: Anuncios de Mixta".
¡Gracias!

R.R.

Recopilatorio: Anuncios de Mixta Parte I

Para mí y para muchas personas Mixta, más que una marca de distribuidora de alcohol, es una compañía que hace los anuncios más graciosos actualmente. Por su distinguido nombre he decidido hacer un recopilatorio con los vídeos más míticos, épicos, cómicos y demás adjetivos acabados en "-icos" de la historia de los refrescos. Como hay unos 50 y tantos vídeos he decidido dividirlos en partes para que podáis digerir las risas mejor.


Los Gatos Chinos:

R.R.

Comentar Blancanieves en un caza - Battlefield 3 Muzska

Como muchos habréis visto en la televisión, va a salir "Blancanieves y la leyenda del cazador". Una peli chorra, como muchas otras. Pues veréis, Muzska se tomó dos o tres vodkas de más (que se lo pregunten a Dimitri *véase  http://www.youtube.com/watch?v=pXDcR5sQ6Jw *) y mientras se cargaba cazas y helicópteros en BF3 comentó la película, su opinión sobre ella y la cagada más grande que hicieron. ¿Quién es más guapa; Charlize Theron o Kristen Stewart? 

Atención, palabras obscenas *LOL*:

VS 

Es que ésto no puede ser, no, no y no. ¿Cómo puede ser más guapa la necrófila a la que le van las bolas de discoteca más guapa que la rubiaca de Charlize Theron? Cada día hacen peor las películas.

Por eso comprendo el enfado de Muzska mientras juega al BF3. Es como si me dicen que a Bruce Lee le gana el niño de Karate Kid. 

Bueno, bueno, bueno... mejor me dejo de chorradas para la próxima publicación. ¡Pero es que es inconcebible! ¡Esa... esa cosa pálida más guapa que Charlize! What the fuck?!

R.R.

Max Payne 3

Desde marzo que Max Payne 3 está a la venta. Como juego de Rockstar Games, tiene mucho potencial y la verdad es que merece la pena probarlo.

Aquí el trailer con subtítulos en Español:

R.R. 

Lei Fang vs Zack - Dead Or Alive 5

Saludos queridos gamers,

Hoy os traigo un nuevo vídeo de la conocida entrega de videojuegos de lucha, Dead Or Alive. En éste se enfrentarán la universitaria de nacionalidad china, Lei Fang, contra el divertido estadounidense luchador de king boxing y multimillonario, Zack. El escenario es de lo más peculiar, un circo con tigres, cajas sorpresas, aros... ¡Espero que os guste!

Es alucinante, ¿verdad? ¿Qué será lo próximo?

R.R.

Lollipop Chainsaw - "Edición especial"

Anteriormente ya os había mostrado este juego, y creo que ha quedado probado que Lollipop Chainsaw es una completa locura, pero este video se supera. Aquí podemos apreciar el contenido de la "edición especial", uno que muchos ya querrían tener (sin ir más lejos, yo).

Lollipop Chainsaw estará a la venta a partir del 21 de Junio.

Gracias.

SweetLollipop

Monstre interior

Tinc 35 anys i aquest és el meu últim escrit. Si la gent conegués el meu veritable ésser seria considerat per la societat com un malvat assassí, la crueltat personificada, brutícia, escòria... Visc per mi no pels altres i el meu art és creat única i exclusivament pel meu plaer personal. Sóc metge en un centre de problemes psiquiàtrics i psicològics greus. El meu dia a dia és ple de crits, dolor i angustia, em relaxa molt. Estic casat amb una noia preciosa, amable, sincera i especialment ingènua, creu totes les meves paraules com si fossin la veritat suprema, pobre. No tinc fills, la meva dona ja en va tenir i mai m’ha demanat tenir-ne amb mi perquè sap la poca gràcia que em fa tenir un altre nen voltant per casa. A part d’això, hi ha el perill de que s’assembli a mi i no ho puc permetre de cap manera.

Sóc el típic pare metge que cuida de la seva família i ajuda a les persones que tenen problemes, semblo un angelet, qui ho diria. Jo faig art amb sang, la bellesa del sofriment i el dolor és la meva vertadera dedicació. Al centre on treballo a penes hi ha seguretat i els metges i infermeres van tan estressats que ni es fixen en persones com jo, l’única que va somrient al treball. Els meus pacients són uns pobres desgraciats que no faran res a la vida, qui es preocuparà per ells? La seva família? No sigueu ridículs, els han abandonat com draps vells. Gràcies a mi contribueixen a la humanitat donant els seus cossos per experimentar i crear bellesa, a més de la satisfacció que em produeixen. Haurien de sentir-se honorats amb aquest privilegi. Hi ha varies sales insonoritzades sense càmeres que només es poden tancar per dins i són accessibles a pocs metges, un d’ells sóc jo. Aquests llocs són on antigament es feien els electroshocks o lobotomies, perfectes pels meus plans. Cada dia hi porto un o dos pacients a la sala per fer-los una “revisió”. Els injecto les drogues corresponents que alteren el seu estat per poder aplicar-los descàrregues sense que es resisteixin tant. Ser metge i haver fet la carrera d’infermeria a vegades ajuda a saber fer coses bastants útils en el meu entreteniment íntim. Aquells éssers que deliren mentre jo els colpejo impassible semblen sentir una cosa que jo no, i potser és això el que busco. Sentiments?

Però la cosa no acaba aquí. Els Dijous em toca el torn de nit i és l’oportunitat perfecta. Aquest dia de la setmana el dedico a preparar la sala III. Allà és on esquartero dos cops al mes a un pacient que he estat tractant durant un temps. És tan agradable, a vegades no sé com he pogut viure la meva infància sense matar, sense el plaer de desfer-me d’aquella agulla clavada que em fa sagnar. Sempre hi ha hagut una obscuritat passatgera que em posseeix si no és calmada. Quan els tinc sobre la taula de ferro suplicant-me clemència, amb tota la sala coberta de plàstic per evitar que quedin restes de res, sento que tinc el poder. Amb serres, ganivets, atxes, bisturís, els desmembro poc a poc per palpar les seves reaccions, per saber que algú pot sentir alguna cosa. Els hi extrec la sang suficient per poder fer un quadre amb cada persona que he matat que després col·loco a les parets de casa meva, són els meus trofeus. La meva dona creu que són quadres d’aquells moderns que són esquitxos de pintura.

 Jo no puc sentir res, estic buit, ni la tristor ni l’alegria, només matar em fa sentir viu i per això ho faig, potser només és una excusa perquè no vull acceptar la veritat del meu jo que gaudeix assassinant. Igualment moriré, m’he exposat a radiacions greus que es mantenien de la sala de lobotomies. Han afectat el meu cervell, a més, sembla que pateixo una malaltia hereditària que ha accelerat el meu futur ictus o vessament cerebral. La mort no es suficient per pagar tots els crims que he comés, té gràcia com n’és de justa la vida, o no.  

                                                                                       

PrincesaPertorbada

Es una redacción que hice como posible candidata a la redacción del concurso de Sant Jordi de catalán. No la presenté por ser demasiado "sádica" y con un matiz de terror psicológico. Además, esta historia es imposible de relatar en tan pocas palabras. El protagonista posee algún que otro toque a lo "Dexter Morgan" y también por eso decidí no hacerlo, ya que me sentiría un poco mal conmigo misma por utilizar algunas características de otro personaje ya existente y conocido, pese a que se parecen meramente. Mas lo principal es que el contenido se excede de los campos tratados en un instituto y en fechas tan señaladas, en las que se habla del amor y la valentía, como es Sant Jordi. Sería ir contra corriente, y aunque por mucho que me guste hacerlo, no siempre se puede hacer lo que uno quiere. Sois de los pocos que la habéis podido leer y os lo agradezco.

Espero que os haya, como mínimo, entretenido. ¡Gracias!

R.R

No sigueu els meus amics o us trenco el cap

Tinc trenta-cinc anys i aquest és el meu últim escrit. Els meus pares biològics eren uns drogoaddictes que no tenien ni per un paquet de tabac, per aquesta raó vaig acabar en un centre de menors desemparats. Des de ben petit que ni tinc amics ni m’agradaria tenir-los. Tots aquells idiotes que es passen el dia jugant i fent l’orni, no saben com n’és de dura la vida. Durant els anys he anat canalitzant el meu odi al món practicant diverses arts marcials i ficant-me en baralles sense sentit. Allà vaig conèixer un “company” que en aquells temps jo anomenava amic, que n’era jo d’ingenu. Era un xaval d’allò més divertit, fort, amb caràcter i valent, no era el nostre estil ser un caguetes. Ell era l’únic que em comprenia, o això volia creure. Van passar els anys i ens van fer fora d’aquell lloc de figaflors ploramiques. Ell va voler tenir un bon treball i formar una bona família, em va dir que era hora de assimilar-ho i madurar. Jo em vaig cabrejar i el vaig deixar que fes el que volgués. El meu lloc no era una oficina de merda plena de paperots, bolígrafs, homes amb corbata i secretaries amb més pits que cap. Jo no em rebaixaria a allò per una misèria de sou, ni pensar-hi. Tot i que em va costar, vaig acabar acceptant que necessitava treballar o fer alguna cosa per poder menjar. La meva solució va ser unir-me a una banda de la ciutat, allò són diners fàcils. Vens quatre tonteries a uns noiets que volen veure les estrelletes i ja està, però la cosa va anar a més. M’encarregaven apallissar als qui no pagaven i als traïdors que revelaven els nostres secrets, anar a buscar la mercaderia i treballs encara més bruts dels que no vull parlar. Però jo no m’hi podia negar o seria home mort, tot per la fidelitat a la banda.

Fa cinc anys, em vaig ficar en un bon embolic. Estava amb tràfic d’èxtasi, crack i heroïna. Estava creuant la duana amb un camió carregat d’adob per a plantes i la droga amagada en bosses iguals, ni es notava. Feia estona que sentia que em seguien, em començava a preocupar. Em van parar per la revisió de sempre, aquells inútils mai trobaven res. Però per la meva sorpresa el vaig veure allà palplantat davant meu, què hi feia allà?! El meu antic amic... Em van donar permís per marxar però ell em va aturar, i quan no miraven va treure una pistola i em va pressionar el ronyó dret amb ella. Em va amenaçar si no li entregava el camió. Em va portar d’hostatge fins a una zona amagada sota una autopista, hi tenia un magatzem. Em va posar un mocador als ulls i va fer una trucada. Només vaig percebre algunes paraules. “L’he de salvar... és el meu deure... el mataran... m’és igual el que digueu... i una merda...”.No vaig entendre de què estava parlant, només em vaig dedicar a formular preguntes i amenaces de mort. Tot de cop vaig recordar que quan el vaig veure portava un conillet de la Playboy vermell amb taques de sang darrere, era el signe dels KillKings, una mafia que es dedica a tenir petites bandes pel treball brut i després se’ls carrega per no tenir problemes o haver de pagar, també són coneguts per tenir una empresa de begudes... M’havia mentit! Maleït... Mentre es distreia parlant vaig poder deslligar-me. En silenci vaig agafar la primera eina que vaig trobar, una clau anglesa industrial tant gran com el meu braç. Aquell fill de puta tenia els dies comptats. Primer el vaig colpejar a l’esquena, volia que sofrís. El seu mòbil va caure a terra, el vaig xafar amb el peu i vaig tornar a la feina. Me las pagaria! Aquell traïdor em va abandonar, el mataria... faria que no tornés a veure la llum del Sol. Crec que tal i com el vaig deixar ni sa mare el podria reconèixer. Vaig marxar corrents d’allà, els seus companys vindrien a buscar-me, si trobaven el seu cadàver i jo estava a prop em farien xixina. No sé si per desgràcia o per sort la policia em va atrapar abans, tenien fotografies meves i al veurem córrer com si m’hi fos la vida (que evidentment m’hi anava) em van perseguir i em van empresonar. Vistos els meus antecedents i la quantitat de delictes que he comés no era d’estranyar que acabés escrivint el meu últim adéu. Al cap i a la fi vaig matar el meu millor amic que sense adonar-me’n em va salvar. Potser avui... o demà o l’altre, aniré a la cadira elèctrica o em posaran sense escrúpols  l’injecció letal. Què us agrada més?               

Princesa Pertorbada

Redacción de catalán para mi segundo concurso de Sant Jordi en el instituto. 

R.R.

Flipadas en Battlefield 3

Anteriormente os hablé del canal de Muzska y sus tutoriales & gameplays. Esta vez os traigo un pequeño recopilatorio de vídeos sobre hechos que realmente han sucedido en el online de BF3. Aquí os los dejo:

Adiós Caza

Piloto de caza vs Francotirador

Dos inútiles en Jets

¡Está ciego. tenemos un francotirador ciego!

¿Helicóptero? ¿Jet? ¡Un MAV es mejor!

Batman C4

Cuando encuentre más los publicaré de inmediato, si sabéis alguno comunicádnoslo a mí o a SweetLollipop, colaborador del blog y de esta publicación. Espero que os hayan gustado.

Gracias,

R.R.

Tutoriales & gameplays de Muzska en Battlefield 3

Desde hace tiempo estoy enganchada a un canal de Youtube, del cual el dueño es Muzska, un usuario de Xbox360 aficionado a juegos de shooter y demás, como sería Battlefield 3. Suele estar activo (que no deja la cuenta abandonada como hago yo con el blog) y casi cada día cuelga vídeos sobre sus hazañas en el online del susodicho juego, BF3. En el canal se encuentran tutoriales de todo tipo; las clases de soldado (asalto, ingeniero, apoyo y reconocimiento), pilotar vehículos, ser el mejor de la ronda, armas desbloqueables... Todos los vídeos están comentados por el autor y, aunque a veces con un lenguaje un pelín obsceno (absténganse los sensibles *guiño, guiño*), explica clara y humorísticamente todo lo que se propone. En mi opinión es un canal que merece la pena visitar y que nos puede ayudar considerablemente a mejorar nuestro modo de juego.
A parte de tutoriales también tiende a colgar gameplays de lo más graciosos y entretenidos en diferentes mapas, en ocasiones, con la intervención de otros usuarios del juego con cuentas en Youtube.
Pese a ser jugador de Xbox360 sus explicaciones se pueden entender perfectamente por personas que jueguen tanto en Play3 como en PC. Peeero... debo decir que yo sigo sin saber manejar los cazas en ataque (en maniobra no tengo problemas *algo se me tenía que dar bien*), y eso que he visto su tutorial como 300 veces (no es malo, ni mucho menos, es que soy una manca de cuidado). Pero en otras cosas he aprendido mucho, diría que demasiado, y he descubierto tácticas que antes desconocía, y por esa razón os invito a pasaros por su canal y divertiros un rato con Muzska.


Link del canal: http://www.youtube.com/muzska89


Aquí os dejo sus tutoriales de las clases de soldado:

Apoyo

Ingeniero

Asalto (Médico)

Reconocimiento (francotirador)

Una vez más, ¡gracias por leerme y que la fuerza os acompañe!

R.R.

Desarrollo - Lollipop Chainsaw

Hoy os traigo un nuevo video de esta ida de pinza en forma de videojuego llamada Lollipop Chainsaw, donde se muestra la idea inicial, algunos comentarios de su creador, e imágenes del juego.

Lollipop Chanisaw saldrá a la venta el 15 de Junio para Xbox 360 y Ps3.

¡Espero que os haya gustado!

Sweet Lollipop.